Qui Som

Fruit de la suma i del procés de convergència de diferents organitzacions juvenils republicanes d’àmbit eminentment local iniciat amb el procés de la conferència d’esquerres catalanes, el 26 d’octubre de 1931 es funden les JEREC, Joventuts d’Esquerra Republicana – Estat Català, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), a Barcelona. En l’Assemblea constitutiva hi participen 600 persones i s’escull el primer comitè executiu format per Josep Dencàs, Miquel Badia, Ramon Duran, Josep Fontbernat i Carles Duran. Des de la seva constitució, les JEREC comencen la seva implantació, sobretot en nous casals a Barcelona i organitzen diversos actes públics de propaganda al llarg del 1932. Tot i ser una força essencialment barcelonina, al llarg dels anys 30 impulsen un procés d’expansió que afavorirà un creixement a la Catalunya interior.

L'acabament de la guerra civil i la victòria del franquisme genera un èxode i unes pèrdues personals difícilment reparables. Molta militància de les Joventuts s'ha d'exiliar, és empresonada o ha mort en els camps de batalla. Així i tot, i malgrat les dificultats, es manté la flama del republicanisme juvenil des de l'exili i la clandestinitat encarnat pels dirigents de l'època Josep Montes, Josep Sans, Víctor Torres i Heribert Barrera. En els primers anys alguns militants, tant d'Esquerra com de les JERC, s'intenten reorganitzar en la clandestinitat sota l'amenaça permanent d'una dura repressió. El 1945, durant l'exili, es recomponen les JEREC, tot i això, el llarg túnel de l'època porta a una supervivència testimonial de les organitzacions polítiques vençudes. La tasca principal durant el franquisme és mantenir l'activitat a l'exili i resistir en la lluita clandestina a l'interior del país.

Amb la proclamació de la República i la restitució de la Generalitat de Catalunya s'enceta una etapa d'avenç en drets socials i llibertats, on l'aprovació en referèndum de l'Estatut del 32 que falca l'autogovern català i recupera part de les llibertats arrabassades durant la Guerra de Successió, esdevé un punt imprescindible. Durant aquests anys de govern republicà les JEREC també participen de la governabilitat del país i és durant els primers anys de la república quan constitueixen els escamots, es realitzen actes multitudinaris, jornades atlètiques i desfilades. El maig del 1936, en un context complicat i amb l'intent de reunificar i d'enfortir les joventuts, es proposa el canvi de denominació i l'adopció de les noves sigles: JERC. El 19 de juliol, part de la militància, juntament amb les forces de l'ordre a les ordres de la Generalitat i milícies obreres, contribueixen en fer fracassar la revolta feixista a Barcelona, aconseguint així que tota Catalunya romangui al costat de la República. Quan la revolta es converteix en guerra, les JEREC esdevenen l'embrió de la Columna Macià-Companys i d'altres destacaments, com l'expedició del capità Bayo a Mallorca, del que seria l'Exèrcit Popular Regular per tal de defensar la legitimitat republicana al front.

A finals de 1976, els membres més joves d’Esquerra encapçalats per Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol, Jordi Rull i Martí Marcó -qui va ser assassinat per la policia espanyola en un tiroteig el 1979- engeguen la reconstrucció de l’espai polític juvenil proper a Esquerra i adopten el nom oficial i refundacional de Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, les JERC. Durant aquesta etapa i sota els lideratges (per aquest ordre) de Jordi Rull, Joan López, Santiago Sala, Dolors Rovira, Albert Freixa, Joaquim Micó, Francesc Garriga, Jordi Olivella i Francesc Xavier Simó, les JERC lluitaran per organitzar-se arreu del territori i anar guanyant visibilitat.